La pera és una poma con corsé.
divendres, 13 de desembre del 2013
Greguería
dijous, 12 de desembre del 2013
Greguería
dimecres, 4 de desembre del 2013
A childhood memory
When I was a child, approximately four years old, I had a very special Christmas.
On the 25th of December i woke up and I woke up Carla because she and me slept in the same bedroom. My parents were still together and Carla and me woke up them. When we were all in the living room, my dad prepared the 'pooplog' and Carla and me hit it. She and me were very curios. It 'pooped' two bicycles, some clothes, two skating skirts and something more. I was cheerful!
At lunchtime my parents, my sister and me went to our grandparents' house. We had a Christmas party with my parents and my sister, my grandparents, my cousins, my uncles and my aunts. We were a complete family. All were happy. The adults made the ''Secret Pal''. I ate some traditional food. After that, we talked, joked, played and did other activities. Later, in the evening, we went to the other grandparents' house. There were my other relatives. We had a great dinner and my sister, Paula, my cousin, and me played with the gifts. Also, we talked about our things and laughed all the time. We had great fun.
At night, I went home and I slept.
On the 25th of December i woke up and I woke up Carla because she and me slept in the same bedroom. My parents were still together and Carla and me woke up them. When we were all in the living room, my dad prepared the 'pooplog' and Carla and me hit it. She and me were very curios. It 'pooped' two bicycles, some clothes, two skating skirts and something more. I was cheerful!
At lunchtime my parents, my sister and me went to our grandparents' house. We had a Christmas party with my parents and my sister, my grandparents, my cousins, my uncles and my aunts. We were a complete family. All were happy. The adults made the ''Secret Pal''. I ate some traditional food. After that, we talked, joked, played and did other activities. Later, in the evening, we went to the other grandparents' house. There were my other relatives. We had a great dinner and my sister, Paula, my cousin, and me played with the gifts. Also, we talked about our things and laughed all the time. We had great fun.
At night, I went home and I slept.
My best friend
Judit Morales and I are friends. Judit lives in Banyoles with her mum and her younger brother. She lives in a modern flat. She's got one dog, it's called Laika. And she's got four cats. Their names are Afri, Nina Sonny and Ninu. We go to the same school. I met her at first of ESO, and we became very good friends at the end of the course.
Judit is fourteen years old. She's quite tall and she's got long dark hair and big brown eyes. Also, she's got curved eyebrows and she's got a round mouth. The good thing about her is that she's funny, friendly and generous, although she can also be stubborn sometimes, and she's proud.
Judit is happiest when she's chatting with her friends. She likes going out and meeting other people. There's a big new bowling in Girona and we often go there. She doesn't like playing football, but she loves dancing hip hop. She can dance very well!
Judit is fourteen years old. She's quite tall and she's got long dark hair and big brown eyes. Also, she's got curved eyebrows and she's got a round mouth. The good thing about her is that she's funny, friendly and generous, although she can also be stubborn sometimes, and she's proud.
Judit is happiest when she's chatting with her friends. She likes going out and meeting other people. There's a big new bowling in Girona and we often go there. She doesn't like playing football, but she loves dancing hip hop. She can dance very well!
Fèlix Gaspar
Al mig del camp hi havia una llar blanca i
acollidora. El seu teulat era marró fosc amb forma de piràmide, i la casa tenia
cinc finestres, un balcó i una gran porta que amagava els misteriosos
personatges de darrere. No obstant, el més ocult d’aquell lloc era que rere la
casa hi havia un bosc esgarrifós, ja que una llegenda contava que qui entrava,
no en sortia.
Tothom alguna vegada havia vist entrar a la
cirurgiana, una noia bonica anomenada Cristina. D’altra banda, ningú sabia que
allà vivia en Fèlix, el germà de la Cristina. Era un home vell d’uns
seixanta-nou anys aproximadament, amb una cara on predominaven les arrugues i
uns cabells blancs amb un to grisós. Però, el més bonic d’aquella cara eren els
seus ulls, uns ulls blaus com el mar de la primavera, eren espacials, t’atreien
i et quedaves mirant-te’l. Ell era un senyor que feia invents i li agradava
descobrir coses, per tant, podríem dir que era un científic.
Sempre estava buscant i trobant el material
necessari, simultàniament, mai li sortien bé i acabava fracassant.
Un dia, va arribar una notícia espantosa a la
casa. La Cristina tenia càncer. En el moment de dir-li al seu germà, ell li va
prometre que faria el possible per curar-la.
Ell estava trist i pansit, però davant d’ella es
feia el fort i l’animava. Immediatament després, va començar a buscar.
Primerament, es va dirigir cap al camp, on malgrat tot, no va trobar res.
Seguidament, va voltar pels voltants, i al resultat fou igual al d’abans.
Llavors, sabent que era una bogeria, va decidir que l’endemà següent entraria
al bosc.
I així va ser. Va agafar una corda i la va lligar
al primer arbre perquè si es perdia, tenia la possibilitat de seguir la corda.
Es va endinsar i mentre passejava, observava cada
racó i agafava el que li podia servir; van transcorre quatre hores. Tot seguit,
va veure que no li interessava el que havia agafat i ho va tirar.
En el moment que ja es donava per vençut, va
percebre una lluentor rere la roca. Era una planta estranya, verda amb línies
grogues, molt petita, la va agafar i va retornar a casa.
Se li va encendre la il·lusió a trobar el que
buscava.
Més tard va experimentar al laboratori i amb
eufòria va cridar. Ho havia aconseguit! Ràpidament va preparar una infusió amb
la planta per la seva germana. Llavors, ella se la va prendre sense entendre
res, va escoltar tota l’explicació del seu germà i ho va voler comprovar no
gaire convençuda, anant al metge. Després de la sessió, no hi havia cap altre
explicació per entendre com li havia desaparegut el càncer. Ella contenta i
eixerida va anar-ho a celebrar.
Al cap de dos mesos, després d’haver trobat i
agafat més plantes i haver salvat més gent del càncer, va fer una exposició
explicant-ho tot, tots els metges, científics, ciutadans,... van felicitar-lo.
Així doncs, va arribar aquell home anònim va ser
important i recordat . Per fi, havia aconseguit el seu somni.
dilluns, 25 de novembre del 2013
Veneno de cristal
La boda del multimillonario Adams Johke con la pueblina, dulce e inteligente, aunque desconfiada, Larriet Clark provocará escándalos en el barrio de Pedralbes. La notícia se expandirá rápidamente por toda la ciudad, hasta llegar al ex de Larriet, James, quien hará todo lo posible para deshacerse de Adams ya que es posesivo y maltratador. James urdirá múltiples planes para asesinarlo, pero no prosperarán, Adams siempre saldrá ileso. De todos modos todo cambiará cuando Adams recibirá una invitación para cenar en el mejor restaurante del barrio; será una trampa para envenenarlo. ¿Su astuta mujer averiguará ese plan? ¿O Adams se dormirá para siempre?
Una historia de celos, amor, posesión, obsesion y venganza.
diumenge, 17 de novembre del 2013
¿Nos podemos fiar de Internet?
La prensa, la radio, Internet..., como bien es sabido por todos, son medios de comunicación que se usan a diario para informarse de lo que sucede en el mundo. No obstante, ¿toda la información que está a nuestro alcance en las redes sociales es fiable?
La prensa y la radio habitualmente son los medios más antiguos y usados para informar, sobre todo a la gente mayor. Sirven para relatarnos lo que sucede en el mundo, desde temas políticos, hasta culturales, deportivos, meteorológico... Por otra parte, Internet también sirve para buscar información en los periódicos virtuales o mediante Google No obstante, la mayoría de la genteusa Internet para pasar el rato, como el Youtube para escuchar música y mirar vídeos vulgares; para entretenerse. Uno de los medios más utilizados es la red social del Facebook. Todos sabemos que no se puede tener hasta los 16 años, pero sinceramente, toda la gente de mi edad ya tiene.
Los pros del facebook son bastantes, como por ejemplo que puedes saber qué les ha pasado a tus amigos o qué han hecho por los estados, fotos... hasta de los más lejanos, y chatear con ellos. Por otro lado, socializa, así estás al día. Si todos tenemos Facebook, podemos hablar de un tema en concreto, y en cambio el que no tiene, se siente desplazado.
Sin embargo, también hay contras. En primer lugar, que tú nunca sabes con quién estás hablando realmente, porque hay muchos hackers que crean Facebook como los de tus amigos para hablarte. También te entran en el tuyo, y escriben mensajes inadecuados o critican...una manera de actuar que tú nunca harías. Por lo tanto, has de tener una contraseña segura, con números, letras mayúscular y signos. Y nunca hay que decirla a nadie, excepto a tus padres. En segundo lugar, cualquier foto que cuelgues, ya no es tuya, es del Facebook, aunque la borres y la bloquees siempre quedará ahí. En tercer lugar, alguien te puede amenazar por Facebook y tener problemas, solo por poner "jajaja"en una foto o un comentario. Y por último también piensa en tu futuro porque muchas empresasmiran el Facebook y ven cómo fue tu adolescencia. Si tienes fotos inapropiadas, verán el tipo de persona que fuiste y por ejemplo no te podrían aceptar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

