TOT EL QUE ESCRIC ES PER TU

Des de que l’Àngela va marxar no deixava de pensar en ella. Ni els pares ni els amics havien fet alçar-li el cap. Tota l’estona estava tancat a l’habitació, ningú sabia què hi feia però no feia soroll.

-          Adrià! Estàs bé? – li preguntava la seva mare.

-          Sí... deixa¡m... –li murmurava fluixet i sense ganes de res.

Cada dia era igual, anava a l’institut, anava a fútbol i després es tancava a l’habitació. Dia rere dia.

Aleshores, un dia li va venir una idea, no era fantàstica però era bonica i romàntica: Escriure unes cartes a la seva estimada.

Llavors, es va posar a l’escriptori i va començar. Mentre escrivia anava recapitulant tota la seva història d’amor d’estiu. Pensava quan la va veure per primera vegada sota el cirerer que es van presentar i va ser amor a primera vista. També quan s’anaven coneixent a poc a poc, el seu primer petó, les tardes, tardes divertides, romàntiques, en resum increïbles. Anaven passant els dies i el cor els anava creixent. Tanmateix els dos sabien que deu dies després es separarien. Ell de Barcelona, ella de  Mallorca. Tots dos volien continuar aquesta relació, però sabien que la distància els faria mal. I així que van fer un tracte, es tractava d’aprofitar els últims dies i després ja passaria el que hagués de passar.

Així va ser. Van anar passant els segons, minuts, hores, dies... Els nou dies més curts de la seva vida.

Va arribar tràgic desè dia. Ella se’n tornava. Es van dir quatre coses, es van abraçar i petonejar. I finalment va marxar.

Ell mai l’oblidaria, i sabia que es tornarien a trobar.

Quan va acabar d’escriure, trist, tenia a la ment una bogeria. Anar-se’n. I és que a vegades el cor t’impulsa i l’has de deixar fer.

-          Mama, papa,... ho sento però ja està decidit. Me’n vaig a Mallorca a la recerca de l’amor. – els hi explicava seriosament.

-          -Però... però... ets molt petit... – ploriquejava la mare.

-          Però mama... és el que jo vull. No us preocupeu, vindré cada mes. Estaré bé i seré feliç.

L’endemà ja estava a l’aeroport de Mallorca, ella l’esperava.